Aquesta és la carta que en gairebé cada canvi de legislatura el president del Parlament sortint lliura al president del Parlament entrant. Està custodiada a la caixa forta de la cambra catalana, i és un secret molt ben guardat.
Es tracta d’una lletra que el darrer president del Parlament a l’exili, Francesc Farreras i Duran, va adreçar a qui seria el proper president del Parlament de l’autonomia recuperada, sense saber-ne encara el nom. Ho feia des de Cuernavaca (Mèxic).
Heribert Barrera, president del restaurat Parlament el 1980 i fins el 1984, va ser-ne el primer destinatari. Barrera la va traspassar al seu successor Miquel Coll i Alentorn, que la va donar a Joaquim Xicoy i, aquest, a Joan Raventós i, posteriorment, a Joan Rigol. Ernest Benach la va traspassar a Carme Forcadell, que la va lliurar a Roger Torrent.
El contingut de la carta
“Amb la meva renúncia, els millors vots perquè l’èxit acompanyi la tasca que aneu a emprendre“, escrivia Farreras i Duran en acabar la carta. Amb ella, reconeixia l’autoritat del següent president del Parlament i li transmetia el testimoni de la legalitat.
“Amb la meva renúncia, els millors vots perquè l’èxit acompanyi la tasca que aneu a emprendre“, escrivia Farreras i Duran en acabar la carta
La carta demostra, que igual que la Generalitat de Catalunya i altres organismes catalans, el Parlament és una institució que no arrenca de la Constitució de 1977.
La lletra és un text amb una gran força simbòlica que dona la perspectiva històrica d’on venim. Un llegat a preservar que testimonia el recorregut de les institucions catalanes.
El Parlament, igual que la Generalitat, és una institució que no arrenca en la Constitució de 1977