El Bibliobús era un camió de l’exèrcit republicà, de la marca Ford, que la Generalitat de Catalunya va adaptar durant la Guerra Civil per enviar llibres als combatents que lluitaven al front de batalla. Va travessar Catalunya de punta a punta i va arribar a les primeres línies de combat. El Bibliobús va ser una manifestació de cultura en plena Guerra Civil i també va ser el vehicle amb què van marxar a l’exili diversos intel·lectuals i escriptors catalans.
La periodista i doctora en comunicació Ester Boquera i l’historiador Miquel Serrano expliquen aquest periple en aquest podcast del Departament de Territori de la Generalitat:
Mira’n aquí un tast: https://www.youtube.com/shorts/RErh_eDUJbw?feature=share
Escolta tot el podcast sobre el Bibliobús aquí:
Transcripció del podcas “El Bibliobús de la llibertat”, amb Ester Boquera, periodista i doctora en Comunicació i Miquel Serrano, historiador.
Entrevistador: El bibliobús comença a circular el maig de 1938, en plena Guerra Civil. Ester Boquera, què va ser exactament el bibliobús?
Ester Boquera: És una biblioteca sobre rodes que adapta la Generalitat de Catalunya per a enviar llibres als soldats catalans, principalment durant la Guerra Civil.
Narradora: ‘Les mil i una històries en autobús’, les històries més curioses i sorprenents que han passat en un trajecte d’autobús. Un pòdcast del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, elaborat amb motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat. Avui, el bibliobús de la llibertat.
Entrevistador: Era un antic camió de l’exèrcit republicà, de la marca Ford i amb matrícula B49510. Va travessar Catalunya de punta a punta i va arribar a les primeres línies de combat. El bibliobús va ser una manifestació de cultura en plena Guerra Civil. I, curiosament, va ser també el vehicle amb què van marxar a l’exili diversos intel·lectuals i escriptors catalans.
Ester Boquera, periodista, doctora en comunicació i especialista en la propaganda de la Generalitat de Catalunya en l’etapa republicana. Gràcies per atendre’ns.
Ester Boquera: Gràcies a vosaltres.
Entrevistador: Som ara mateix als jardins del Palau Robert, de Barcelona. El Palau Robert, que va ser la seu de la Conselleria de Cultura durant la Guerra Civil. És la Conselleria que va impulsar el servei de bibliobús. És així, no?
Ester Boquera: Exacte. Des del principi de la guerra hi ha diverses iniciatives,
públiques i privades, que el que fan és intentar portar llibres als soldats que lluiten al front. Primer, el que es fan són lots de llibres que van circulant. Després, la Generalitat crea el Servei de Biblioteques al Front, que, a través d’unes biblioteques mòbils i camions cedits pel Comissariat de Propaganda, porta llibres
als catalans que lluiten als diferents fronts i, cap al final de la guerra, crea aquest bibliobús, aquesta biblioteca sobre rodes.
Entrevistador: El bibliobús no és res més que un antic camió de la marca Ford que havia utilitzat l’exèrcit republicà i que la Conselleria adapta com una biblioteca amb rodes. És així, no?
Ester Boquera: Correcte. És a dir, triguen nou mesos a arranjar aquest camió en format biblioteca sobre rodes. Li canvien la carrosseria, de tal manera que té com unes ales laterals que s’aixequen. Podem imaginar-nos-el com un ‘food-truck’ d’avui dia, com que s’aixequen aquestes ales laterals i allà hi ha quatre prestatgeries de llibres a través de les quals els soldats podien anar allà i triar els llibres que més els interessessin. Dintre també sembla que hi havia un llit per a la bibliotecària que hi viatjava, a més del xofer. És a dir, viatjaven un xofer i una bibliotecària, que atenia tots els soldats que volien llegir els llibres, els feia la seva fitxa de lector, i els soldats triaven el llibre i els hi anotava.
Entrevistador: Quines obres hi havia en aquest bibliobús? Què hi podem trobar? Quin tipus de llibres?
Ester Boquera: Es diu que el fons del bibliobús i del Servei de Biblioteques del Front estava dividit entre llibres d’entreteniment i llibres de coneixement. És cert que els llibres de coneixement eren més cars, tot i que als soldats els interessaven molt, i cada vegada se’n van adquirint menys. Llibres també propagandístics, és a dir, per animar una mica la moral i recordar a aquests soldats, aquests milicians
que lluiten al front, el perquè del seu sacrifici i el perquè d’aquesta lluita que estan duent a terme.
Entrevistador: Com era l’escena? Com i quan llegien els soldats?
Ester Boquera: Hem trobat imatges de soldats llegint a les casernes, a les seves estones de lleure, veiem soldats també llegint a les trinxeres entre combat i combat, però sobretot des de la Generalitat es fa molt d’èmfasi en com aquells soldats que estan ferits als hospitals de sang, que no es poden aixecar del llit,
poden triar el llibre que ells volen. Inicialment, això es fa a través de l’elaboració d’un catàleg, s’escriu un catàleg a màquina molt extens de tots els llibres, es porta els soldats que no es poden aixecar del llit i ells trien el llibre.
Entrevistador: Sabem on va anar aquest bibliobús? Per on va circular?
Ester Boquera: El bibliobús circulava per tot el front català, pensem que, com tu bé deies, comença a circular a la primavera del 38. Per tant, les tropes franquistes ja són a Catalunya, ja s’estan endinsant a Catalunya, i bàsicament el territori català estava distribuït en tres grans zones geogràfiques, a banda de Barcelona i rodalia. Per tant, el bibliobús anava recorrent totes aquestes zones.
Entrevistador: Ester, malgrat que el bibliobús va ser aquesta biblioteca ambulant, per dir-ho així, que anava al front de guerra, ha passat a la història com el bibliobús de la llibertat. Per què?
Ester Boquera: Aquest bibliobús que va servir durant la Guerra Civil per transportar llibres, al final de la guerra serveix per portar alguns dels intel·lectuals catalans cap a l’exili. Només tres dies abans que les tropes franquistes entrin a Barcelona, que entren el 26 de gener del 1939, el bibliobús està aquí aparcat a les portes del Palau Robert per anar a recollir alguns dels intel·lectuals catalans com Mercè Rodoreda, Joan Oliver, que signava amb el pseudònim de Pere Quart, o Cèsar August Jordana, i alguns dels seus familiars. Tot això, per emprendre el camí cap a l’exili.
Narradora: [So d’avions, bombes i alarmes] “23 de gener de 1939, el bibliobús surt de Barcelona. Les alarmes i els bombardejos aeris no paraven. Quan ens disposàvem a anar-nos-en, les bombes queien pels voltants d’Hostafrancs. L’activitat aèria no havia parat en tot el dia.” Fragment del dietari de Miquel Joseph, ‘El bibliobús de la llibertat’.
Entrevistador: Doncs Ester, jo ara me’n vaig fins a Agullana, fins al mas Perxers, a
l’Alt Empordà, per saber què va passar exactament i com i quan aquest autobús va
acabar travessant la frontera cap a França.
Ester Boquera: Molt bé, doncs moltes gràcies i bon viatge, Lluís.
Entrevistador: Gràcies per atendre’ns.
Ester Boquera: A vosaltres.