Un restaurant anomenat Esperanto, classes per a aprendre la llengua internacional, festes esperantistes o un congrés en l’idioma universal són algunes de les mostres del moment d’efervescència cap a l’esperanto que viu Catalunya a principis del segle xx. Aquest primer moviment esperantista a casa nostra compta amb representants tan il·lustres com Salvador Dalí pare, Andreu Nin —fundador del POUM—, el costumista Joan Amades, el poeta Carles Riba i, sobretot, l’escriptor i polític catalanista Frederic Pujulà i Vallès.
Un cop superada la dictadura de Primo de Rivera i amb l’adveniment de la República tornen a ser temps bons per a l’esperanto i rebroten les publicacions en aquesta llengua així com les festes i els congressos.
Abans de la Guerra Civil, per tant, ja existeix un moviment esperantista a Catalunya. L’esclat del conflicte bèl·lic trenca de cop aquest desenvolupament tot i que no queda ni molt menys anul·lat. Són diverses les organitzacions que durant la contesa utilitzen la llengua internacional per a finalitats propagandístiques, des de partits com el POUM i el PSUC, sindicats com la CNT, fins a institucions oficials com el govern de la Generalitat de Catalunya, a través del seu aparell persuasiu: el Comissariat de Propaganda.
El Comissariat de Propaganda i la relació amb els esperantistes
Al cap de poques setmanes d’esclatar la guerra, el govern català crea un potent aparell que centralitza els esforços propagandístics de l’executiu català. L’octubre de 1936 neix oficialment el Comissariat de Propaganda depenent del Departament de la Presidència. L’impulsa el polític empordanès Jaume Miravitlles, que fins aleshores ocupa el càrrec de secretari general del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, l’òrgan de poder revolucionari que sorgeix durant les primeres setmanes del conflicte bèl·lic. L’organisme de propaganda es manté actiu fins al març de 1939, pocs dies abans d’acabar la Guerra Civil.
Al Comissariat de Propaganda hi arriben a treballar unes 300 persones, entre la seu que té a Barcelona i les cinc delegacions d’arreu del món. És un equip multidisciplinari i políticament plural, amb representants d’ERC, PSUC-UGT, CNT i POUM, que actua a tots els fronts: a les primeres línies de batalla i, sobretot, a la rereguarda i a l’àmbit internacional. Per a portar a terme els seus objectius, Miravitlles aprofita tots els mitjans i formats que estan a l’abast en aquell moment: ràdio, premsa, festivals, exposicions, cartells, publicacions periòdiques, fotografies, etc. i fins i tot arriba a crear una productora cinematogràfica pròpia, Laya Films.
El Comissariat de Propaganda està organitzat en diverses seccions, com la de Premsa i Ràdio; Edicions; Exposicions i Manifestacions Exteriors i Cinema, entre altres. L’esperanto també arriba tenir un departament fix propi, tot i que inicialment no consti a l’organigrama fundacional del Comissariat. Com a mínim el gener de 1937 ja hi ha constància d’aquesta particular secció, que té les oficines a la seu central, a l’avinguda 14 d’Abril, 442 bis de Barcelona, l’actual avinguda Diagonal. Això succeeix en paral·lel a la decisió voluntària dels grups esperantistes de Barcelona d’unir-se superant les diferències ideològiques i socials. S’agrupen sota el paraigua del Kontraŭfaŝista EsperantoKomitato de Katalunujo, aleshores traduït per Comitè Esperantista Antifeixista de Catalunya i a vegades per Comitè Antifeixista Esperantista Català.
L’esperanto també arriba tenir un departament fix propi,tot i que inicialment no consti a l’organigrama fundacional del Comissariat. Com a mínim el gener de 1937 ja hi ha constància d’aquesta particular secció
El Comissariat de Propaganda accepta patrocinar aquest comitè esperantista, en una acció que apunta ser una decisió personal de Miravitlles. De fet, el comissari de propaganda acaba esdevenint el President Honorari del Comitè Antifeixista Esperantista Català.
Però d’on li podia venir a Miravitlles l’interès per la llengua internacional? L’esperanto és un idioma que no passa desapercebut durant els preparatius de l’Olimpíada Popular, un esdeveniment esportiu de to antifeixista que s’ha d’inaugurar a Barcelona el mateix dia de la revolta militar el juliol de 1936. Està anunciada l’arribada a Barcelona d’un gran nombre d’esportistes esperantistes. Per aquest motiu, des del Comitè Organitzador, del qual Miravitlles n’és un dels secretaris generals, es fa una crida a la població per a demanar intèrprets i traductors abans i durant la celebració de l’esdeveniment esportiu. Entre altres idiomes al costat de l’alemany, l’anglès o el francès, se cita l’esperanto.
Altres episodis anteriors també vinculen Miravitlles amb la llengua internacional. Durant la seva etapa comunista al Bloc Obrer i Camperol (1931‒1934), participa i s’involucra en l’Ateneu Enciclopèdic Popular, un destacat centre d’activitats culturals, artístiques i lúdiques, de línia obrerista emancipadora, ubicat al centre de Barcelona.
L’ateneu està organitzat en seccions autònomes i una de les que té més durada i incidència entre els associats és la d’Esperanto, que es manté viva durant la Segona República i la Guerra Civil. De l’Ateneu Enciclopèdic Popular, Miravitlles s’emporta al Comissariat de Propaganda alguns dels seus col·laboradors més propers, com Ernest Saludes, que acaba esdevenint responsable del departament de Premsa i Radio.
I encara rebobinant una mica més, Miravitlles hauria pogut entrar en contacte amb la llengua internacional a través de Salvador Dalí i Cusí, pare del seu íntim amic d’infantesa i de joventut, el pintor Salvador Dalí. Dalí pare va ser un dels pioners del moviment a Catalunya, conegut per haver escrit el primer article al primer butlletí esperantista català, Espero de Katalunujo [“Esperança de Catalunya”], editat a Ceret el 1905.
De la relació entre el Comitè Esperantista Antifeixista de Catalunya i el Comissariat de Propaganda en sorgeix una sinèrgia positiva per a les dues parts: el primer rep finançament i recolzament institucional mentre que el segon disposa d’una llengua auxiliar per a difondre al món els arguments de la propaganda de la Generalitat en l’àmbit de la cultura, l’economia i l’ordre social
D’entrada, s’entreveuria una sensibilitat de Miravitlles per l’esperanto però també se’n desprèn un interès propagandístic. De la relació entre el Comitè Esperantista Antifeixista de Catalunya i el Comissariat de Propaganda en sorgeix una sinèrgia positiva per a les dues parts: el primer rep finançament i recolzament institucional mentre que el segon disposa d’una llengua auxiliar per a difondre al món els arguments de la propaganda de la Generalitat en l’àmbit de la cultura, l’economia i l’ordre social.
La llengua creada per Zamenhof també té per a Miravitlles un vessant instrumental. S’hi arriba a referir com a “superidioma de relacions” i l’entén com una eina més per a lluitar contra el feixisme: “Jo espero que l’Esperanto contribuirà al rà- pid triomf sobre el feixisme i col·laborarà a instal·lar la pau i la cultura al nostre país”, assegura el 1937.
Aquestes paraules les pronuncia durant la constitució del Comitè, una organització que el gener de 1937 està integrada per com a mínim 15 delegats. Deu mesos més tard, el 28 de novembre de 1937 suposa un punt d’inflexió per al Comitè Esperantista Antifeixista de Catalunya, que decideix reorganitzar-se per a intensificar la seva propaganda.
El local del Casal de la Cultura de Barcelona és l’escenari de l’assemblea general. La reunió està presidida per l’anarquista Domènech Masachs, qui el 1926 havia intentat atemptar contra el dictador Miguel Primo de Rivera. Masachs explica que el Comitè esdevé a partir d’ara una organització cultural autònoma amb el seu propi estatus. Owadja Kupperman és l’encarregat de presentar el nou programa i els estatuts que són aprovats després de lleugeres discussions.
Kupperman és un periodista ucraïnès col·laborador del Comissariat de Propaganda, membre de l’Agrupació Professional de Periodistes (UGT) i corresponsal del diari rus Pravda. Els periodistes de Pravda, juntament amb l’agència oficial de notícies i els diaris i revistes Izvestia i Komsomolskaia Pravda, entre altres, constitueixen la xarxa d’informació soviètica a Espanya, que a vegades s’arriba a identificar pels serveis occidentals com a encobridora d’activitats d’espionatge.
El nom de Kupperman apareix tot sovint vinculat amb l’activitat esperantista del Comissariat de Propaganda, un fet que fa pensar en el periodista com a dinamitzador esperantista principal de l’aparell de propaganda de la Generalitat
En l’àmbit català, trobem a Kupperman signant articles a diaris com La Humanitat, òrgan oficial d’ERC, on se’l descriu com a “corresponsal de premsa estrangera a Barcelona”, i en el mensual anarquista Mi Revista.
El nom de Kupperman apareix tot sovint vinculat amb l’activitat esperantista del Comissariat de Propaganda, un fet que fa pensar en el periodista com a dinamitzador esperantista principal de l’aparell de propaganda de la Generalitat.
Durant la celebració de l’assemblea, Kupperman i la resta de membres del Comitè agraeixen el reconeixement oficial que els dona el govern de la Generalitat. En aquest sentit, s’aprova per unanimitat una proposta de Kupperman: enviar un telegrama al president de la Generalitat, Lluís Companys, posant-se sota les seves ordres i expressant-li la seva fidelitat i adhesió al govern català.
En el mateix acte també s’aprova la nova organització, constituïda de la següent manera: Samuel Roca i Rodó esdevé president; Domènech Masachs, vicepresident; Kupperman, secretari general; Alberto Díaz, secretari, i Josep M. Coll, tresorer. També forma part del comitè Josep Anglada.
El Comitè Esperantista Antifeixista de Catalunya manté relacions amb els esperantistes valencians, com Luis Hernández Lahuerta, redactor en cap de la coneguda revista en esperanto Popola Fronto, favorable al govern de la República, i Guillermo Bosch, col·laborador i membre també del Grupo Laborista Esperantista de València. La relació s’estén fins al punt de demanar-los que representin el comitè català al Congrés que l’associació Sennacieca Asocio Tutmonda (SAT) organitza a Rotterdam a finals de juliol de 1937.
A banda de les tasques merament propagandístiques, el Comitè també exerceix una funció social. Té l’anhel que a Catalunya l’ensenyament de la llengua internacional sigui obligatori a l’escola. En aquest sentit, crea una comissió específica formada per destacats esperantistes, encarregada d’explorar l’aplicació d’aquest idioma a les aules. És una petició recurrent que se sol·licita durant la celebració de diversos actes organitzats pel Comissariat de Propaganda.
Per tal de facilitar-los la feina, des de l’organisme dirigit per Miravitlles es fa una crida a nivell internacional a tots aquells que tinguin experiència en introduir l’ensenyament d’aquesta llengua a l’escola i material relatiu a posar-se en contacte amb el departament d’Esperanto.
Les eines en esperanto del Comissariat de Propaganda
Per tal de fer front a la tasca de difusió de la propaganda de la Generalitat, l’organisme dirigit per Miravitlles idea diverses eines i formats en la llengua universal.
Material gràfic en esperanto Els cartells són elements comunicatius molt potents ja des dels primers dies de la sublevació als carrers de Barcelona i es mantenen com a eina propagandística durant tota la guerra.
És inèdit que un dels cartells més emblemàtics de la Guerra Civil, l’“Aixafem el feixisme” de Pere Català Pic, on una espardenya trepitja una creu gammada, també té la seva versió en esperanto. Una postal reprodueix la imatge d’aquest cartell i hi afegeix la inscripció “Piedpremu faŝismon!”, donant-li encara més potència visual.
Una segona postal del Comissariat de Propaganda poc coneguda i editada íntegrament en esperanto és la que apel·la a la unitat de les dues grans centrals sindicals per a combatre el feixisme: “UGT-CNT. Laborista Unueco por dispecigi faŝismon!” (en la versió catalana: “UGT-CNT. Unitat obrera per a aixafar el feixisme!”), on dos braços que simbolitzen els dos sindicats es donen la mà.
Una tercera postal també molt desconeguda és la que reprodueix el cartell del fotògraf Josep Sala, col·laborador del Comissariat de Propaganda, en una tècnica mixta de fotografia i pintura. Es mostra un casc de soldat penjant del canó d’un fusell. El cartell deixava un bon espai en blanc, un element que el feia versàtil per tal que cada organització hi anotés les consignes que cregués més oportunes. Al costat de les versions en català també n’hem localitzat una en esperanto: “Helpu la hispanan armeon de la libereco!” [“Ajuda l’exèrcit espanyol de llibertat!”], exhortava la postal.
El cartell més conegut en esperanto editat pel Comissariat de Propaganda és el que porta la inscripció “Kion vi faras por eviti tion?” [“Què fas per a evitar això?”]. Té per objectiu apel·lar El cartell més conegut en esperanto editat pel Comissariat de Propaganda és el que porta la inscripció “Kion vi faras por eviti tion?” [“Què fas per a evitar això?”]. Té per objectiu apel·lar l’ajut de la comunitat esperantista i denunciar la intervenció alemanya i italiana en el conflicte espanyol. Dues mans, que simbòlicament surten d’aquests dos països, empunyen una arma que estan a punt de clavar sobre la capital de la República. El cartell continua: “Geesperantistoj el la tuta mondo agu energie kontraŭ la internacia faŝismo!” [“Esperantistes de tot el món, actueu amb energia contra el feixisme internacional!”].
la internacia faŝismo!” [“Esperantistes de tot el món, actueu amb energia contra el feixisme internacional!”].
El Comissariat utilitza el mateix sistema a la col·lecció de làmines il·lustrades 12 escenas de guerra, de SIM (pseudònim de José Luis Rey Vila), amb il·lustracions d’escenes militars i entre les llengües dels textos explicatius hi trobem l’esperanto.
L’òrgan dirigit per Miravitlles també inclou l’idioma internacional en un text conjunt que adjunta en diversos dels seus butlletins periòdics. L’escrit, que en la versió original en castellà es titula “Dedico mi homenaje a un héroe desconocido: la madre española”, reprodueix unes paraules que el president Companys pronuncia des de la ràdio a Madrid. El document, que denuncia la mort de nens en els bombardeigs feixistes, va acompanyat d’unes imatges molt explícites d’infants al dipòsit de cadàvers.
Però l’ambició del Comissariat de Propaganda va més enllà d’editar cartells, postals i opuscles en esperanto. També vol que una publicació de qualitat es dediqui a la difusió de la llengua universal. És per això que es vol fer una versió de la seva revista de luxe Nova Ibèria, impresa en paper cuixé, en idioma internacional.
El juliol de 1937 hi ha la idea que el cinquè número de la revista, que ja es publica en català, castellà, francès i anglès, també tingui la seva versió en esperanto. Però cap cinquè número en cap de les llengües arriba a veure la llum ja que, molt probablement, la manca de paper i el cost de la publicació fan impossible aquest propòsit.
Comunicat de premsa en esperanto
Amb l’inici del segon any de guerra, neix la publicació periòdica en esperanto per excel·lència del Comissariat de Propaganda. El 10 de gener de 1937 apareix el primer número del Comunicat de premsa en la llengua auxiliar, que s’edita al costat de les versions en català, castellà, anglès, francès i alemany.
Ben aviat la Generalitat comença a integrar l’esperanto com un idioma més en la seva propaganda de manera normalitzada
La rellevància d’aquesta publicació periòdica és doble. En primer lloc, perquè ben aviat la Generalitat comença a integrar l’esperanto com un idioma més en la seva propaganda de manera normalitzada. En segon lloc, perquè el Comunicat de premsa en esperanto passa a ser l’òrgan d’expressió oficial del Comitè Antifeixista Esperantista Català, després que ho aprovessin per unanimitat els seus delegats.
Els encarregats de redactar-ne les notícies són dos representants de les dues grans centrals sindicals, UGT i CNT, tal com ho decideix per unanimitat el Comitè en una de les seves primeres reunions. A nivell gràfic, la publicació en esperanto té un format idèntic al de la resta d’edicions del Comunicat de premsa del Comissariat: articles ciclostilats amb una capçalera impresa en color blau que indica clarament que es tracta d’una publicació oficial de la Generalitat de Catalunya.
Inicialment, es publica quinzenalment fins el juliol de 1937, quan es comencen a espaiar els números i la periodicitat passa a ser força irregular, a vegades setmanal, a vegades quinzenal, a vegades mensual. Aquestes alteracions es mantenen fins al darrer número del qual tenim constància, corresponent al 19 de juliol de 1938, després de 33 edicions.
El butlletí en esperanto es deixa d’editar pràcticament al mateix moment que la resta de comunicats de premsa del Comissariat, un fet atribuïble a la manca de paper i l’escassetat de notícies positives del bàndol republicà en el desenvolupament de la guerra.
El Comunicat de premsa és una eina que, a jutjar per la seva llarga durada, de ben segur va esdevenir eficaç. Se’n publiquen 33 edicions des de gener de 1937 fins el juliol de 1938
No és poca cosa que el govern de la Generalitat, a través del seu principal organisme de propaganda, publiqui ininterrompudament durant 19 mesos de conflicte bèl·lic una publicació periòdica en esperanto. És una eina que, a jutjar per la seva llarga durada, de ben segur va esdevenir eficaç. És meritori també que, tot i l’escassedat de paper, el Comissariat no sacrifiqués aquesta publicació; per tant, es dedueix que per a ells tenia una certa rellevància.
A més, no són pocs els exemplars que publica. L’octubre de 1937, el butlletí en esperanto té una tirada de 700 exemplars, una xifra que incrementa el 1938, quan se n’imprimeixen 765. És una quantitat gens menyspreable si tenim en compte que aquell any del Comunicat de premsa català se n’editen 580 o, de l’alemany, 800.
Jaume Miravitlles, el principal responsable de la propaganda de la Generalitat durant la guerra, va reconèixer anys després del conflicte que aquell Comunicat en esperanto anava adreçat als anarquistes
Els destinataris principals del butlletí en la llengua universal són les associacions esperantistes, caps de govern i diputats, universitats, cooperatives, ateneus, centres polítics i culturals d’Europa i Amèrica, entre altres.
Jaume Miravitlles, el principal responsable de la propaganda de la Generalitat durant la guerra, va reconèixer anys després del conflicte que aquell Comunicat en esperanto anava adreçat als anarquistes. És una afirmació molt reveladora ja que, en l’àmbit català i espanyol, el corrent principal de l’esperantisme obrer el formaven els grups anarquistes, que van fer d’aquest idioma una de les seves senyes d’identitat. La majoria d’esperantistes espanyols era simpatitzant de les idees republicanes, ja fos per influències liberals, nacionals o obreristes.
Els temes que tracta el Comunicat de premsa en la llengua universal són similars als dels altres butlletins de premsa del Comissariat en altres llengües: denuncia les atrocitats perpetrades pels feixistes, intenta demostrar la intervenció alemanya i italiana en el conflicte espanyol, i presumeix de l’adhesió de determinades personalitats estrangeres rellevants.
De cara a mantenir el caràcter oficial de la publicació, són habituals les referències a les declaracions del president Companys així com a les informacions oficials del Govern. Aquesta vessant més institucional es combina amb la reproducció d’articles de diaris editats per la CNT (Solidaridad Obrera, coneguda popularment com ”La Soli”), el PSUC (Treball) i el PCE (Mundo Obrero). Era una mostra més de la pluralitat política de l’organisme dirigit per Miravitlles, que també es fa palesa en el departament d’Esperanto.
Tal com també és habitual en el Comissariat de Propaganda, les informacions sobre la rereguarda i el front no només fan referencia a Catalunya sinó també a la resta de la zona republicana. En aquest sentit, podem llegir notícies sobre representants del govern de la República així com de l’activitat que desenvolupava el seu executiu.
El Comunicat de premsa va ser el primer en publicar l’afusellament per part de l’exèrcit franquista del grup esperantista de Còrdova, una informació que posteriorment va recollir la revista Popola Fronto, favorable al govern de la República
Pel que fa a l’àmbit estrictament català, el butlletí en esperanto també explica què fa Catalunya per a contribuir a la guerra, un tema habitual del Comissariat, així com també sobre les activitats culturals tot i la guerra. És, en definitiva, una publicació els temes de la qual estan en consonància amb l’argumentari general de la propaganda de la Generalitat.
Pensant específicament en el públic esperantista, el Comunicat també recollia noticies pròpies d’aquest àmbit. Per exemple, va ser el primer en publicar l’afusellament per part de l’exèrcit franquista del grup esperantista de Còrdova, una informació que posteriorment va recollir la revista Popola Fronto, favorable al govern de la República.
ser el primer en publicar l’afusellament per part de l’exèrcit franquista del grup esperantista de Còrdova, una informació que posteriorment va recollir la revista Popola Fronto, favorable al govern de la República.
En definitiva, amb el Comunicat de premsa, el Comissariat dona el tret de sortida a la integració de l’esperanto com una llengua més a utilitzar de manera normalitzada en la propaganda de la Generalitat, a nivell local però sobretot internacional.
L’exposició “50 anys d’esperanto”
És coincidint amb el cinquantè aniversari de la creació de l’esperanto, formalitzat el 1887, quan el Comissariat de Propaganda juntament amb el Comitè Antifeixista Esperantista de Catalunya organitza una exposició commemorativa de la llengua internacional entre l’1 i el 12 de setembre de 1937. L’espai escollit és el Casal de la Cultura de Barcelona, un lloc molt cèntric ubicat als baixos del número 14 de la plaça de Catalunya, on el Comissariat de Propaganda hi acostuma a celebrar alguns dels seus actes propagandístics. La mostra vol ser un reconeixement públic a la feina de l’esperantisme català i a la del mateix Comitè Esperantista.
Sembla que aconseguir material per a exposar no és fàcil. Des de les pàgines del Comunicat de premsa en l’idioma auxiliar, el Comitè fa una crida als esperantistes per tal que els prestin material com ara llibres, cartells, fulletons o dades estadístiques per a nodrir la mostra.
Els esperantistes executats pels franquistes a Còrdova, una notícia que va tenir força impacte a l’estranger, hi tenen un racó dedicat. És una mena d’espai funerari presidit per l’estrella verda coberta amb un vel negre. A la part inferior, una placa que recorda el grup afusellat, està envoltada de rams de flors i de banderes de societats esperantistes de Barcelona
Finalment, sembla que l’exposició és força lluïda. S’hi exhibeixen principalment llibres escrits en la llengua internacional per a demostrar la potència del moviment esperantista i d’entre els quals sorgeix una torre de Babel; diaris i cartells en esperanto; la gramàtica; cartes de solidaritat i una lletra original del Dr. Zamenhof exposada en una vitrina. És curiosa una secció dedicada als cecs, on s’hi mostren llibres i cartes en l’alfabet Braille esperanto.
Els esperantistes executats pels franquistes a Còrdova, una notícia que va tenir força impacte a l’estranger, hi tenen un racó dedicat. És una mena d’espai funerari presidit per l’estrella verda coberta amb un vel negre. A la part inferior, una placa que recorda el grup afusellat, està envoltada de rams de flors i de banderes de societats esperantistes de Barcelona.
Per incentivar els vianants a visitar l’exposició, el Comissariat instal·la a la vorera de davant del Casal de la Cultura un gran cartell i cobreix part de la fa- çana amb un rètol gegant amb el títol de l’exposició i un enorme estel verd.
Durant l’acte d’inauguració de la mostra, emès per Ràdio Barcelona, intervé entre altres Sebastià Alberich, que fa referència al desig d’introduir l’esperanto com a ensenyament obligatori a les escoles, i Owadja Kupperman, que es refereix al feixisme com al pitjor enemic de l’idioma internacional.
L’exhibició s’encabeix dins la Setmana Esperantista, presidida pel mateix Alberich, i és amb motiu d’aquesta que el Comissariat de Propaganda organitza un cicle de conferències al Casal de la Cultura per a difondre la llengua comuna. Totes elles relacionen l’esperanto amb temes tan variats com la classe obrera, el proletariat, el patriotisme polític, la Creu Roja, els cecs o la premsa. Els encarregats de fer els discursos són Francesc Miró, Delfí Dalmau, Jaume Grau Casas, Francesc Surinyac, Samuel Roca Rodó, Antoni Martínez, Owadja Kupperman i Vicenç F. Bort Barbosa. La premsa del moment es va fent ressò de tots els actes organitzats al voltant de la mostra i de la mateixa exposició.
Si al setembre es commemora el mig segle de la llengua internacional, al desembre de 1937 el Comitè Antifeixista Esperantista celebra el 78è aniversari del creador de la llengua amb unes conferències obertes a tothom al Casal de la Cultura, a càrrec de Kupperman, Roca i Rodó i Alberto Díaz.
El llibre “Cinquanta anys d’esperanto”
És també amb motiu d’aquesta exposició que el Comissariat de Propaganda edita un llibre per a commemorar l’efemèride. Sota el títol “Cinquanta anys d’esperanto”, el volum recull textos en català per a promocionar la llengua internacional i difondre’n la seva utilitat.
La major part d’articles estan signats per “O. K.”, unes inicials que fan pensar en el periodista Owadja Kupperman. El col·laborador del Comissariat ens parla de diferents espais d’aplicació de l’esperanto. Uns de més previsibles, com l’educació, la promoció del turisme, les comunicacions internacionals o la ràdio, i altres de més sorprenents com la difusió dels avenços científics, com a eina de coordinació de les policies, com a llengua auxiliar entre els pilots d’avió i en el cinema com a manera de reduir costos de traducció.
És significatiu el disseny de la portada, on l’únic element gràfic és un escut de la Generalitat de mides considerables, per a recordar l’impuls oficial que se li dona a l’esperanto des del govern català
Al llibre també s’hi pot llegir una compilació de textos del mateix Zamenhof i articles de destacats esperantistes catalans com Francesc Surinyac i Josep Anglada. Aquest darrer defensava l’esperanto com a eina de comunicació entre els cecs de tot el món, esgrimint la senzillesa de la gramàtica de la llengua internacional enfront de la resta de llengües.
Entre la cinquantena de pàgines que té el volum també hi trobem opinions de personatges cèlebres, com Lev Tolstoi i Francesc Pi i Margall, a favor de l’estudi i l’ús de l’esperanto. El llibre es tanca amb la reproducció de la notícia dels esperantistes assassinats a Còrdova, publicada per Popola Fronto.
És significatiu el disseny de la portada, on l’únic element gràfic és un escut de la Generalitat de mides considerables, per a recordar l’impuls oficial que se li dona a l’esperanto des del govern català.
El Comissariat de Propaganda a la Conferència Internacional de París “L’esperanto en la vida moderna”
A partir del maig de 1937, París es converteix durant uns mesos en un punt d’atracció mundial. El 24 de maig s’inaugura a la capital francesa l’Exposició Internacional, on la República és oficialment l’únic representant espanyol, ja que la comunitat internacional no havia reconegut el bàndol franquista. Coincidint amb aquest certamen, se celebra la conferència internacional Esperanto en moderna vivo [“L’esperanto en la vida moderna”], entre el 14 i el 17 de maig.
Una representació del Comissariat de Propaganda no només hi assisteix sinó que també té la possibilitat de tenir-hi veu. El discurs, amb una finalitat clarament propagandística, intenta empatitzar amb els amfitrions francesos i la comunitat esperantista. S’hi troben diversos arguments habituals del Comissariat de Propaganda; per exemple, el de l’esforç del govern de la Generalitat en el terreny cultural tot i trobar-se en una situació de guerra o de quina manera contribuïa Catalunya al conflicte bèl·lic. Aquests minuts de protagonisme finalitzen amb una exhortació demanant ajut internacional.
Amb motiu d’aquesta conferència, el Comissariat edita un opuscle redactat íntegrament en esperanto i que es deuria lliurar als assistents de la conferència, on explica entre altres temes la unió de les societats esperantistes antifeixistes de Barcelona. A la portada, hi torna a ser ben present un escut de la Generalitat de mides considerables, aquesta vegada, sobreposat a l’estel esperantista.
Emissions radiofòniques en esperanto
Des del Comissariat de Propaganda, és Owadja Kupperman l’encarregat de fer les emissions radiofòniques en esperanto a través de Ràdio Barcelona
És justament amb la Guerra Civil que un conflicte bèl·lic es troba per primera vegada amb la radiodifusió consolidada com a mitjà de masses. Des de l’inici de la contesa hi ha grups polítics i sindicals que s’apunten a la batalla per les ones i emeten regularment en esperanto. Per exemple, Radio POUM radia en la llengua internacional, al costat d’altres idiomes, oferint informació de la situació política i al front, de la mateixa manera que ho fa la ràdio de la CNT a través de la veu de Delfí Dalmau.11 Des de València, també emeten en l’idioma auxiliar el Partit Socialista i el Partit Comunista.
Des del Comissariat de Propaganda, és Owadja Kupperman l’encarregat de fer les emissions radiofòniques en esperanto a través de Ràdio Barcelona. L’aparell de propaganda de la Generalitat organitza un servei d’informació per ràdio en llengües estrangeres adreçat al públic internacional que, a banda de l’idioma universal, també s’emeten en francès i en alemany.
Sensibilitat per l’esperanto o interès propagandístic?
Sense cap mena de dubte, l’esperanto té d’entrada per al Comissariat de Propaganda una gran utilitat comunicativa per l’amplitud internacional del moviment esperantista. Disposa d’un idioma neutral per a arribar a tot el món, fins i tot als països on amb les llengües habituals de la seva propaganda —català, gallec, castellà, anglès, francès, alemany i suec— no hi hagués tingut accés. De fet, des del Comissariat s’anima als centres i les organitzacions que reben el Comunicat de premsa en esperanto a que tradueixin a la llengua local les informacions que contenen i en facin difusió.
Per tant, en un primer moment, la llengua internacional constitueix un vehicle de difusió molt vàlid per a donar a conèixer arreu els temes de la seva propaganda, entre ells, la cultura catalana. De fet, en els inicis del moviment esperantista a Catalunya, l’idioma universal ja serveix al nacionalisme català per a propagar la cultura i la llengua catalanes.
L’idioma internacional també permet al Comissariat de Propaganda incidir i obtenir el suport d’un públic molt concret: l’esperantista. És un grup geogràficament dispers que sent més simpatia cap al bàndol republicà que cap al rebel, si ho jutgem pels valors que defensa de llibertat, pau o diversitat. A més, també perquè la notícia de l’afusellament del grup esperantista de Còrdova, que va tenir un cert impacte a l’estranger, no augurava un bon pronòstic per a la llengua internacional en cas de victòria franquista.
L’esperanto també és utilitzat pel Comissariat des d’un vessant clarament polític. És molt revelador que Miravitlles, director de l’organisme de propaganda, assegurés anys després de la guerra que el Comunicat de premsa en la llengua internacional servia per a adreçar-se a un altre públic concret: els anarquistes. Ells són el grup polític que més utilitza l’esperanto durant la guerra, amb la idea que la llengua internacional pot igualar tothom.
És molt revelador que Miravitlles, director de l’organisme de propaganda, assegurés anys després de la guerra que el Comunicat de premsa en la llengua internacional servia per a adreçar-se a un altre públic concret: els anarquistes. Ells són el grup polític que més utilitza l’esperanto durant la guerra, amb la idea que la llengua internacional pot igualar tothom
El cert és que quan es parla d’esperanto al Comissariat de Propaganda sempre hi trobem un vincle estret amb els cercles anarquistes i obreristes: des d’alguns membres del nucli dur del Comitè Antifeixista Esperantista de Catalunya fins als redactors de la CNT i UGT del Comunicat de premsa en esperanto, o el contingut de la propaganda en la llengua internacional.
És una manera del govern de la Generalitat i de Jaume Miravitlles, militant d’ERC, de tenir en consideració els anarquistes, els quals ostenten el poder real des del sufocament de la rebel·lió, i de respectar les quotes de poder de l’executiu català
És una manera del govern de la Generalitat i de Jaume Miravitlles, militant d’ERC, de tenir en consideració els anarquistes, els quals ostenten el poder real des del sufocament de la rebel·lió, i de respectar les quotes de poder de l’executiu català, que també queden representades al Comissariat de Propaganda amb els corresponents delegats polítics i sindicals, almenys fins als Fets de Maig.
Per tant, es pot concloure que la llengua universal rep una notable atenció a l’hora de definir la política comunicativa de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil, ja sigui com a instrument per a adreçar-se i alhora complaure els anarquistes, que tenen un estret vincle amb la llengua internacional; com a via de comunicació per a sensibilitzar l’opinió pública mundial; o per a trobar nexes d’unió amb el moviment esperantista català i, sobretot, internacional.
RESUM
Aquest article explica com el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya inclou l’esperanto dins la política comunicativa del govern català durant la Guerra Civil. Més enllà de la sensibilitat que Jaume Miravitlles, artífex de l’aparell de propaganda, podia tenir per la llengua internacional, també veu en l’esperanto una eina estratègica per a arribar a públics tan rellevants com els anarquistes —amb vincles estrets amb l’idioma universal—, i els esperantistes d’arreu —aquests darrers, entesos també de manera instrumental com a possible corretja transmissora de la propaganda de la Generalitat al món. L’article també mostra el paper rellevant que hi va desenvolupar l’esperantista Owadja Kupperman i descobreix que l’emblemàtic cartell de Pere Català Pic “Aixafem el feixisme” va tenir una versió en esperanto.
Paraules clau: Comissariat de Propaganda, esperanto, Jaume Miravitlles, Guerra Civil, Owadja Kupperman, Generalitat de Catalunya, propaganda.
RESUMO
Ĉi tiu artikolo klarigas, kiel la Komisariato pri Propagando (Comissariat de Propaganda) de la kataluna registaro (Generalitat de Catalunya) inkludis Esperanton en sian komunik-politikon dum la hispana civila milito. Trans la fakto, ke Jaume Miravitlles, la respondeculo de la propagand-aparato, simpatiis al la internacia lingvo, li vidis en Esperanto strategian rimedon por atingi tiel gravajn publikojn kiel la anarkiistojn (kiuj havis fortajn ligojn kun la universala lingvo) kaj la esperantistojn ĉie en la mondo. Ĉi-lastajn oni konsideris ankaŭ kiel eblajn utilajn perantojn de la propagando de la kataluna registaro tra la mondo. La artikolo montras ankaŭ la elstaran rolon de la esperantisto Owadja Kupperman kaj malkovras, ke la fama afiŝo de Pere Català Pic “Piedpremu faŝismon!” havis version en Esperanto.
Ŝlosilaj vortoj: Komisariato pri Propagando, Esperanto, Jaume Miravitlles, hispana civila milito, Owadja Kupperman, Generalitat de Catalunya, propagando.
ABSTRACT
This article explains how the Propaganda Commission (Comissariat de Propaganda) of the government of Catalonia (Generalitat de Catalunya) includes Esperanto in the communication policy of the Catalan executive during the Spanish Civil War. The creator of the propaganda service, Jaume Miravitlles, has sensitivity for the international language but he also sees on Esperanto a strategic instrument to reach such important publics as anarchists —with close links with universal language— and esperantists from all over the world. Those are also understood as a possible way to transmit propaganda of the Catalan government to the world. The article also shows the significant role of the esperantist Owadja Kupperman and discovers that the symbolic poster “Aixafem el feixisme” [“Crush fascism”] from Pere Català Pic also has an Esperanto version.
Keywords: Propaganda Commission, Esperanto, Jaume Miravitlles, Spanish civil war, Owadja Kupperman, Generalitat de Catalunya, propaganda.