El més petit de tots és una figureta creada per l’escultor Miquel Paredes (1901-1980), que col·laborava amb el Comissariat de Propaganda, concretament amb el seu Departament artístic dirigit per Francesc Fàbregas.
La figureta representa un vailet, d’uns vuit centímetres, vestit amb granota de milicià, alçant un puny. Va ser una de les accions més creatives que va portar a terme el Comissariat de Propaganda i més representatives del seu esperit innovador.
Va ser casual que el Comissariat de Propaganda acabés produint l’estatueta. La tardor del 1936, l’escultor Miquel Paredes va posar sobre la taula del director del Comissariat, Jaume Miravitlles, aquesta figureta. Al comissari de propaganda li va semblar meravellosa però en aquell moment no va saber què fer-ne. Al cap d’uns dies, i després de consultar amb artistes, fotògrafs i dibuixants col·laboradors seus, va veure que es podia convertir en la “Mascota de la Revolució”.
Per què es va batejar com a El més petit de tots?
La primera proposta incloïa noms com Jordi, Patufet, el menut, o “nen català”. Però va ser el periodista i polític Emili Granier-Barrera, delegat de la UGT i el PSUC al Comissariat de Propaganda, qui mentre xiuxiuejava la cançó d’Els tres tambors, a Miravitlles se li va ocórrer que s’anomenés “El més petit de tots”. Segons Miravitlles, es tractava de la continuació de la tradició catalana, perquè aquesta cançó –segons el seu parer- tenia un paper de primer pla en el cançoner català.
Així, el 2 de febrer de 1937, Miravitlles va lliurar el primer exemplar de l’estatueta al president de la Generalitat, Lluís Companys. A l’acte de lliurament també hi van assistir el conseller de Finances, Josep Tarradellas; el conseller de Defensa, Francesc Isgleas; el conseller de Serveis Públics, Josep Juan i Domènech i el mateix autor de l’estatueta, Miquel Paredes.
El marxandatge d’El més petit de tots
Al voltant de la figura es van crear diferents elements que constitueixen una veritable mostra d’allò que avui dia anomenaríem marxandatge. Lola Anglada va escriure i il·lustrar un llibre amb el personatge ‘El més petit de tots’, que es va traduir al francès i a l’anglès.
Joan Oliver –que escrivia sota el pseudònim de Pere Quart- va ser l’encarregat d’adaptar la lletra de la cançó d’Els tres tambors, en la qual es relacionava l’estatueta amb la guerra que es vivia. La d’El més petit de tots començava: “És per aquest infant / i tots els de la terra / que els homes lluitarem / fins a morir o vèncer”. La partitura amb lletra es va comercialitzar al preu de dues pessetes.
A la portada, un dibuix de Lola Anlgada dels tres germans als quals es refereix la cançó; a les pàgines centrals, la lletra i la partitura de la música d’Emili Vendrell per a ser interpretada amb el piano.
Llegeix aquí la lletra de la cançó d’El més petit de tots