El llibre escrit i il·lustrat per Lola Anglada Sarriera, El més petit de tots, va ser un encàrrec que li va fer el periodista Jaume Miravitlles, cap del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, en plena Guerra Civil.
És un volum adreçat a infants i joves amb valor pedagògic però també amb un fort component ideològic. A El més petit de tots, Lola Anglada recrea escenes de la vida quotidiana per mostrar al joves els efectes de la guerra, els valors republicans i de la Revolució i oferir un model de comportament.
D’aquest llibre i de com es va encabir dins la literatura infantil i juvenil durant el període bèl·lic, n’hem parlat a la Setmana del Llibre en Català. Hem estat quatre dones -Andrea Bescós de Libros del Zorro Rojo, Oblit Baseiria, Teresa Sanz i Ester Boquera, per parlar d’una dona -de Lola Anglada Sarriera- i de l’encàrrec que li va fer l’organisme de propaganda de la Generalitat.
La literatura adreçada a infants i joves durant la Guerra Civil
Els infants i adolescents, víctimes i testimonis de la guerra, també van ser destinataris de la propaganda i tant el bàndol republicà com franquista van pensar accions específiques per a ells. Els dos contraris van adaptar contes populars amb finalitats propagandístiques. Per exemple, a la zona rebel, el personatge de la Caputxeta vermella deixava de ser color roig en una obra de teatre que adaptava el conte infantil, i al final de la narració passava a ser blava.
Al bàndol lleial, va destacar la col·lecció de nou llibres que va editar la Generalitat de Catalunya, sota el segell editorial del Comissariat de Propaganda, batejada com a Biblioteca infantívola.
Donava el tret de sortida un volum amb un títol molt suggeridor: Auca del noi català, antifeixista i humà, que en 48 vinyetes i edició quadrilingüe, explicava la vida modèlica d’un vailet des que naixia un 19 de juliol fins que era enviat al front de Madrid, on ajudava altres combatents.
El segon llibre de la col·lecció va ser justament El més petit de tots. Tant un com l’altre van ser un èxit de vendes durant la Fira del Llibre, celebrada el juny de 1937.
Els van seguir el poemari El senyol pèsol i altres plantes, de Salvador Perarnau i dibuixos de Joan G. Junceda, que recollia faules de plantes, en comptes de les tradicionals faules d’animals.
Dins la mateixa col·lecció hi trobem De quan escrivien les bèsties, amb text de Manuel Amat i il·lustracions d’Artur Moreno, on es feia una crítica social a través de les cartes que s’escrivien els animals.
Dins la Biblioteca Infantívola també s’hi va publicar 26 proverbios castellanos en acción, un volum que adaptava al moment de guerra 26 dites castellanes. Estaven traduïdes i interpretades al català, francès i anglès.
L’any següent, el 1938, s’afegien a la col·lecció dos volums més: el poemari Ales humanes, de Salvador Perarnau i Les Pedres parlen. Fulls d’història de Catalunya, de Rafael Tasis i Marca i dibuixos de Xirinius. Es tractava d’una versió reeditada del llibre que el Comissariat va regalar amb motiu de la Setmana de l’Infant del 1938, substitutiva de la festivitat religiosa dels Reis.
