L’actor Errol Flynn va visitar Catalunya durant la Guerra Civil. Aquesta va ser una de visites més extravagants que va atendre el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Va ser Hermann Erben, l’amic d’aventures d’aquest mite de Hollywood, qui el març de 1937 es posava en contacte amb Jaume Miravitlles, l’aleshores comissari de propaganda.
Des de l’Hotel Ritz de Barcelona, Erben trucava Miravitlles i l’informava que Flynn era a Barcelona i volia visitar la ciutat, però sobretot volia anar a Madrid, al front del centre.
Errol Flynn al Comissariat de Propaganda
Flynn va ser rebut al Comissariat de Propaganda per Jaume Miravitlles; pel responsable de Laya Films, Joan Castanyer; i pel comissari d’Espectacles Josep Carner-Ribalta. A les dependències de l’organisme de propaganda, li van mostrar algunes pel·lícules de Laya Films i des d’allà també va rebre les seves admiradores catalanes.
Durant la seva estada a Barcelona, l’equip del Comissariat de Propaganda de la Generalitat li va organitzar una nit flamenca a honor seu. Segons Miravitlles, la imatge de l’Espanya de “pandereta” era la més gravada en la consciència estrangera, per tant, van considerar que aquella acció propagandística seria adequada.
Així doncs, l’equip del Comissariat especialista en la recepció d’estrangers va buscar els millors guitarristes i bailaores del moment i va organitzar una festa des de les dotze de la nit fins a altes hores de la matinada.
Malauradament, aquella vesprada va coincidir amb una desfeta al front d’Aragó de les tropes republicanes i era poc oportú fer una celebració. Davant el soroll del local on era Flynn, els veïns van trucar les forces d’ordre i aquestes van acudir pensant-se que uns feixistes estaven celebrant la derrota republicana.
El comissari de propaganda se les va haver d’empescar per explicar que si es produïa alguna detenció la imatge de Catalunya quedaria perjudicada a nivell mundial. Va agafar pels braços el cap de les patrulles i el va conduir a un lloc una mica separat de l’escena de la disputa. Allà, amb convicció, li va dir que si prosperava la seva actitud, la premsa mundial anunciaria la detenció d’Errol Flynn a Barcelona pel sol delicte d’haver volgut veure una actuació de folklore andalús i que seria interpretat arreu com una prova d’una dictadura que dominava la zona republicana, que ja es trobava compromesa per les campanyes que havia difós la propaganda franquista.
Errol Flynn, cap al front
La detenció no es va produir i , l ‘endemà l’amic de Flynn va demanar desplaçar-se al front de Madrid. Anar a Espanya i no ser al front de Madrid era com anar a Roma i no veure el Papa, segons Miravitlles. Així doncs, el Comissariat de Propaganda li va facilitar un cotxe, un xofer i un fotògraf, i va donar l’ordre que li oferissin tot tipus de facilitats per visitar la ciutat i els fronts més propers.

El dia següent, els diaris francesos publicaven que l’actor havia estat heroicament ferit al front. Però res d’això havia passat. Era una mentida que Flynn havia fet córrer per aconseguir més repercussió de la visita. La notícia va tenir interès mundial i, fins a cert punt, ajudava la causa republicana, ja que es demostrava que un home civil com Flynn, de visita a Madrid, podia ésser ferit per les bombes de l’aviació alemanya. Però, tot i que per a la propagada republicana en certa manera era positiu, Miravitlles no va voler participar del muntatge i els va convidar a retirar-se immediatament.
El comissari de propaganda va valorar les conseqüències negatives que tindria la sospita que hi havia una conxorxa entre els serveis de propaganda d’una institució catalana i un actor de cinema, per tal d’influir l’opinió pública mundial a favor de la causa republicana.
La premsa catalana del moment va tranquil·litzar les admiradores de l’actor explicant que es trobava bé de salut. Les fans el van anar a veure’l a la seu del Comissariat de Propaganda, a l’Avinguda 14 d’abril, l’actual avinguda Diagonal de Barcelona.
Jaume Miravitlles demana una reprimenda pel comportament de Flynn
Passat l’incident, Miravitlles va comunicar a l’Associació d’Artistes de Cinema a Hollywood que, Flynn havia embrutat la consciència pública dels grans actors de cinema servint-se del dolor d’un poble i de la tragèdia d’una guerra civil amb finalitats propagandístiques i va reclamar una reprimenda, que l’Associació va portar a terme, expulsant-lo de l’organisme.
Flynn va deixar constància del seu pas pel Comissariat de Propaganda en el Llibre d’Or amb un breu “With all my sympathy”.