El Comissariat de Propaganda va crear des de principi de la guerra una sèrie d’organismes autònoms i financerament autosuficients, amb uns treballs que sorgien de la seva pròpia iniciativa.
L’exemple més característic va ser la creació de la productora cinematogràfica Laya Films, que comptava amb una cinquantena de col·laboradors tècnics i comercials als quals només se’ls demanava experiència professional per sobre de les afiliacions polítiques. L’experimentat cineasta Joan Castanyer –antic ajudant del cineasta Jean Renoir i dels germans Jacques i Pierre Prévert- n’era el director, tot i que Miravitlles anys més tard dirà que l’ànima real de la productora era el director, realitzador, guionista i operador de càmera Ramon Biadiu, “el millor cineasta d’aquells temps”.
A Laya Films es respirava el mateix ambient de diversitat ideològica i política que a tot el Comissariat de Propaganda, sense que es produís cap gran conflicte.
L’equip de Laya Films
Com a operadors de càmeres hi treballaven Manuel Berenguer, qui es va encarregar de la fotografia i direcció d’un documental titulat Batallons de Muntanya el 1938 i va passar llargues temporades al front. Sebastià Parera qui al film Catalans a l’Alcàrria, s’encarrega de la fotografia i a Catalunya Màrtir de la càmera, passava llargues temporades al front. Josep Maria Maristany, Joan Mariné, Jaume Agulló, Adrien Porchet –encarregat de la fotografia al film Un dia de guerra al front d’Aragó– i el ja esmentat Ramon Biadiu.
De la fotografia també es va encarregar Fèlix Marquet, col·laborador de Laya. Al film Un dia de guerra al front d’Aragó era el responsable de la fotografia, juntament amb els operadors de càmera suissos Adrien i Robert Porchet. Antoni Santigosa va ser ajudant de direcció al documental Els Tapers de la Costa.
També hi van treballar l’operador de càmera francès Dardaine, Pitiot, l’anglès Harry Grey, i el franco-israelita Solin. J. Marsillach n’era compilador.
El departament de registre i projecció de Laya el va instal·lar i dirigir l’enginyer de so francès René Renault, que havia estat cap tècnic dels estudis Orphea Films de Barcelona. Joan Serra i Oller va ser el primer muntador de Laya i quan aquest va ser cridat al front va ser substituït per Antonio Graciani, a la vegada rellevat per Conxita Martínez, quan es va mobilitzar la seva lleva. Un altre dels muntadors era Antoni Cànovas, que va entrar a col·laborar a Laya els darrers mesos de 1938.
També comptava amb Jack Pie, enginyer de so de la Gaumont British Acoustic, amic i col·laborador de tots els curts de Biadiu, que va seguir treballant a Barcelona durant la guerra, malgrat els advertiments del consolat anglès perquè abandonés el país. Laya disposava d’ajudants de muntatge, projeccionistes i conductors, com Àngel Planas. L’actor Ramon Martori va ser un dels locutor de noticiaris durant tota la guerra. Les músiques eren de Joan Gaigt i Franz Bernard. El mateix comissari de propaganda, Jaume Miravitlles, també va participar en alguns films de Laya: va posar la veu al film L’enterrament de Durruti i a Un dia de guerra al front d’Aragó.
Catalonia Films, la distribuïdora del Comissariat de Propaganda
Paral·lelament a la productora Laya Films, a finals de 1937 es va crear la distribuïdora Catalonia Films. S’encarregava de comercialitzar les pel·lícules de Laya i algunes produccions enviades pel govern de la República. Les raons d’aquesta empresa les trobem en la CNT, que controlava les distribuïdores i posava traves a l’hora de distribuir els films de la Generalitat.
Al capdavant de la Catalonia Films hi havia Joaquim Salarich, que exercia de director comercial; Paquito Roig era actuari i Romà Jubert coordinador de producció. També comptava amb personal auxiliar com mossos i repassadores.
“Catalunya Màrtir”, l’emblema de Laya Films
Sens dubte, el film més emblemàtic de la productora del Comissariat de Propaganda va ser “Catalunya Màrtir” (1938). En aquest enllaç la pots visionar complerta (durada: 25 minuts)