‘No passareu’ d’Apel·les Mestres va ser escrit durant la Primera Guerra Mundial, concretament el 1915, contra la invasió de Bèlgica, i l’any següent va ser musicat per Cassià Casademont. És un dels seus poemes més coneguts, també titulat ‘La cançó dels invadits’.
El gran poeta i dramaturg va morir el 19 de juliol de 1936, el dia que se sentien els primers trets de la revolta militar a Barcelona.
‘No passareu’, poema del 1915 reeditat el 1936
Per recordar el seu traspàs i commemorar la seva figura, el Comissariat de Propaganda va editar uns fulletons de 23×25 centímetres amb aquest poema. Va ser un dels primers pasquins que va publicar l’aparell propagandístic de la Generalitat durant la Guerra Civil.
“La nova de la seva mort i del seu enterrament han passat desapercebudes per a molts catalans que l’estimaven, a causa dels moments d’agitació que provocaren uns militars traïdors”, assenyalava el Comissariat de Propaganda per justificar-ne l’edició.
A través de les dues il·lustracions del pasquí, el Comissariat feia un paral·lelisme entre la situació d’invasió viscuda durant la Primera Guerra Mundial i la del 1936.
“La nova de la seva mort i del seu enterrament han passat desapercebudes per a molts catalans que l’estimaven, a causa dels moments d’agitació que provocaren uns militars traïdors”, assenyalava el Comissariat de Propaganda per justificar-ne l’edició.
Vet aquí el poema sencer
No passareu! I si passeu,
serà damunt d’un clap de cendra:
les nostres vides les prendreu,
nostre esperit no l’heu de prendre.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!
No passareu! I si passeu
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!
No passareu! I si passeu
decidirà un cop més la història,
entre el saió que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!
A sang i a foc avançareu
de fortalesa en fortalesa,
però, què hi fa? si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa!
Per’xò cantem: ”Per més que feu,
no passareu!”
Som al 2019, tenim polítics catalans a la presó i a l’exili pel gran “delicte” d’afavorir l’expressió democràtica de la voluntat del poble català ; aquest bonic poema SEGUEIX ESSENT ABSOLUTAMENT VIGENT.