El govern de la República va ser conscient de la importància de la propaganda ben aviat. El 21 d’agost de 1936 va crear la Oficina de Propaganda e Información, adscrita a la Subsecretaria de Presidència per coordinar els aparells propagandístics, unificar consignes i controlar la premsa i els espectacles públics.
L’oficina va ser substituïda uns mesos més tard, el 4 de novembre de 1936, pel Ministeri de Propaganda amb la intenció d’unificar la propaganda i no només de coordinar-la. L’aleshores president del govern de la República, Francisco Largo Caballero va posar al capdavant el periodista alacantí Carles Esplà de Izquierada Republicana.
Seccions del Ministeri de Propaganda
El ministeri es va estructurar en diverses seccions:
- El “Servicio de Información”, que facilitava a la premsa les noticies diàries espanyoles i d’arreu.
- El “Servicio Español de Información”, que a través de les ambaixades difonia la informació sobre la guerra arreu del món.
- Edicions i publicacions, que editava material propagandístic com ara fulletons, llibres, cartells o octavetes.
- Cinema, que editava un noticiari i dos documentals cada setmana.
- Ràdio, encarregada de radiar el noticiari “La Palabra”, que retransmetia els discursos de personalitats polítiques i escoltava les ràdios enemigues.
- Discoteca, que realitzava actes musicals donant a conèixer la música clàssica i revolucionària.
- Servei fotogràfic, que va arribar a disposar d’unes 150.000 imatges.
- I una Oficina de Premsa Estrangera, a càrrec de proporcionar allotjament i informació als corresponsals internacionals i la realització d’exposicions a l’estranger.
Un mes més tard de la creació del Ministeri, se li van incorporar les funcions del Patronato Nacional de Turismo.
És un ministeri que en un primer moment va ser poc operatiu degut al trasllat del govern de la República de Madrid a València. Aleshores, a la capital de l’Estat es va crear la Junta de Defensa de Madrid que també va portar a terme tasques propagandístiques, primer a través del conseller d’Ordre Públic i, després mitjançant un càrrec específic de delegat de Propaganda i Premsa, amb José Carreño España al capdavant.
Del Ministeri a la Subsecretaria de Propaganda
Quan Juan Negrín va arribar a la presidència del govern de la República el maig de 1937, va transformar el ministeri en una Subsecretaría de Propaganda adscrita al Ministeri d’Estat. És un fet que es pot relacionar amb la importància que l’executiu li conferia a la propaganda de cara a l’estranger.
A més, el govern republicà comptava amb les representacions diplomàtiques a l’exterior que a través de les seves seccions de premsa també van editar material propagandístic.
Van ser diversos els intents del govern de la República per imposar una direcció propagandística única i controlar la propaganda. Va topar, però, amb elements que actuaven de manera independent com el Comissariat de Guerra. És per aquest motiu que l’agost de 1938 va prohibir que els caps militars dirigissin arengues a les tropes per evitar el proselitisme comunista a l’Exèrcit.
Però aquest no era l’últim canvi que havia de produir-se en l’organització de la propaganda al govern de la República. Poc abans de finalitzar la guerra, el 5 de març de 1939, amb Catalunya totalment ocupada i la caiguda del govern Negrín, substituït pel Consejo Nacional de Defensa, es va decretar que la Subsecretaría de Propaganda depengués de la Conselleria d’Estat, fins al final del conflicte.
Dispersió en la propaganda republicana
Els successius governs en el camp republicà van ser incapaços d’aconseguir una línia d’actuació conjunta i cada organització i partit va realitzar la seva pròpia propaganda.
Amb Negrín a la presidència del govern, els comunistes van marcar les directrius de la propaganda republicana. Advocaven per la defensa de la República fins a obtenir la victòria definitiva o una pau sense represàlies. I la propaganda governamental, socialista i fins i tot anarquista van anar a remolc d’aquesta.