Les tècniques propagandístiques utilitzades durant la Primera Guerra Mundial s’aprofiten i evolucionen durant la Guerra Civil.
El conflicte espanyol, a més ser considerada el banc de proves a nivell armamentístic i militar d’allò que després utilitzarien alguns països durant la Segona Guerra Mundial, va ser un terreny propici a l’assaig en l’àmbit de la propaganda.
Si bé la propaganda va ser decisiva durant la Primera Guerra Mundial, durant la contesa espanyola encara va prendre un paper més rellevant degut al caràcter ideològic de la lluita.
La Guerra Civil va ser presentada com l’enfrontament de dues ideologies contraposades –democràcia contra feixisme-. Per a la República suposava una lluita contra l’estament militar, l’Església i els feixisme italià i alemany; i per al bàndol rebel, el cop era contra el comunisme i en defensa de la religió catòlica.
En termes generals, s’ha considerat la propaganda franquista més pobre que la republicana. Aquest fet s’ha atribuït a què el bàndol lleial es batia per guanyar la propaganda de les idees, mentre que en l’insurrecte predominava la lògica militar de concentrar tots els esforços en obtenir la victòria en la guerra dels fronts.
Un dels organismes propagandístics més rellevants durant el conflicte espanyol, va ser el Comissariat de Propaganda. Es tracta d’una entitat creada l’octubre de 1936 per la Generalitat de Catalunya.